PLATAFORMA PETROLÍFERA: MÉS INDEFENSIÓ QUE EN EL CAS DEL PRESTIGE

13 Organitzacions denuncien que existeix més indefensió que en el cas del Prestige davant d’un possible abocament des d’una plataforma petrolífera

18 de novembre de 2013

– Les agrupacions demanen que s’aprengui del cas del Prestige i s’aturin tots els projectes d’exploració a l’estat Espanyol.

– En cas d’abocament des d’una plataforma petrolífera no hi ha fons internacional d’indemnització de danys com en el cas de vaixells.
– Les assegurances de les plataformes petrolíferes no estan obligades a cobrir intervenció d’emergència, neteja o restauració dels ecosistemes afectats per abocaments.
– Tampoc les multes resulten dissuasòries ni obliguen de facto al bon manteniment de les instal·lacions per part de les petrolieres.

Demà 19 de novembre farà 11 anys del dia en què el vaixell petrolífer Prestige s’enfonsava davant la costa de Galícia, abocant unes 63.000 tones de fuel al mar i destruint 1.600 km de costes gallegues i cantàbriques, arribant fins i tot a costes franceses i portugueses, a gairebé mil quilòmetres del punt de l’enfonsament (1). Això va significar un desastre per a l’economia i la salut d’aquestes zones, a Espanya, a més de 4.334.000 d’euros dels quals només les pèrdues i costos per al sector turístic i pesquer van suposar respectivament 500 i 400 milions d’euros (2).

Costa de Ibiza
Costa de Ibiza

Coincidint amb aquest aniversari, les organitzacions signants (3) consideren que cal extreure una lliçó d’aquesta amarga experiència i reclamen que es retirin tots els projectes d’exploració i explotació petrolífera que han proliferat recentment i suposen una escalada del risc d’abocaments d’hidrocarburs a aigües espanyoles. Segons dades del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, l’interès de les petrolieres per explorar en el territori espanyol ha crescut un 80 % en els últims cinc anys. Amb aquest, augmenta també el risc d’abocaments continuats i catastròfics, especialment en el cas d’exploració en aigües profundes com pot ser el cas del golf de Lleó, el golf de València o Canàries (4).
A més, les 13 entitats, denuncien que en cas que tingués lloc un abocament d’aquestes característiques des d’una plataforma petrolífera situada al mar, la situació de desemparament seria encara més gran que en el cas de l’enfonsament d’un vaixell al no existir cap tipus de fons internacional establert per la resposta ràpida i per cobrir indemnitzacions.
Dimecres passat la sentència del judici sobre el Prestige dictava l’absència de responsables. En no haver-hi responsables, no pertoca reclamació. És a dir, després d’11 anys, l’únic fons del que s’ha pogut treure recursos per fer front al desastre és el Fons Internacional d’indemnització de danys deguts a la contaminació per hidrocarburs, FIDAC. Un fons al qual no es podria apel·lar en cas d’un accident en una plataforma petrolífera.
Com demostra el document aportat per les agrupacions, «Responsabilitat civil i règim d’indemnitzacions a Espanya en cas d’abocament des d’una plataforma petrolífera al mar» (5), hi ha diversos nivells d’acords europeus i legislació nacional que dirimeixen les sancions, multes i la responsabilitat civil en cas d’accidents de plataformes petrolíferes amb abocaments, però cap preveu que l’empresa s’hagi defer càrrec per complet de totes les despeses i costos generats pels impactes generats a la societat i als sectors econòmics afectats a mitjà i llarg termini.
Les plataformes estan obligades a tenir assegurances per garantir que els operadors puguin pagar les conseqüències d’un accident, però aquests no han de cobrir, per exemple, ni la intervenció d’emergència, ni la neteja o la restauració dels ecosistemes afectats.
A més, tampoc les multes resulten dissuasòries ni obliguen de facto al bon manteniment de les instal·lacions per part de les petrolieres. De fet impulsen les companyies a primar el benefici enfront de la seguretat.
A tall d’exemple, la Llei 26/2007de Responsabilitat Mediambiental a Espanya estableix un màxim de 2 milions d’euros per multes en cas d’infraccions molt greus. Aquestes amb quanties molt baixes ja que, és equivalent al cost de menys de dos dies d’operació d’una plataforma petrolífera exploratòria (6).
La Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del Sector d’Hidrocarburs estableix altres sancions que poden variar fins a un màxim de 30 milions d’euros en cas d’infracció molt greu. No obstant això, aquestes quanties tan elevades no s’apliquen. Per tant, les companyies perceben un senyal per part de l’Estat que els sortirà sempre més rendible assumir riscos que assegurar un control estricte de les seves operacions i instal·lacions. Un cas evident d’això són les instal·lacions d’extracció de petroli de Repsol a Tarragona, que per causar una taca de 19 km2 de cru al desembre de 2010 tan sols es va veure multada amb 30.000 €.
En aquest context d’indefensió i de manifesta incapacitat del marc legal actual per identificar els responsables i assegurar la plena protecció de la societat, el medi ambient i dels sectors econòmics davant el risc d’un abocament catastròfic d’hidrocarburs, les 13 entitats signants, demanen que no es concedeixin els permisos ambientals a cap projecte d’exploració o explotació d’hidrocarburs a la costa espanyola.
Notes:
(1) El 13 de novembre de 2002, el buc petrolífer Prestige , amb una càrrega de 77.000 tones de petroli valorades en 60 milions d’euros, va patir un accident mentre navegava davant de la costa de la Mort, al nord-oest d’Espanya. Després d’ordenar el seu allunyament de la costa gallega, i després de diversos dies de maniobres infructuoses, en condicions de mala mar, es va enfonsar finalment a uns 250 km del litoral. El seu naufragi va provocar un vessament d’unes 63.000 tones de fuel, sent la marea negra resultant una de les majors catàstrofes mediambientals de la història de la navegació. I això no només per la quantitat de material contaminant alliberat, sinó per l’enorme extensió de l’àrea afectada, una zona compresa des del nord de Portugal fins al sud-oest de França, afectant amb especial gravetat a les costes de Galícia i ocasionant un important dany econòmic al sector pesquer, al marisquer, al turisme, etc. Per a més informació, veure document de la nota (5).
(2) El Mundo, Les pèrdues del ‘Prestige’ van ser d’uns 400 milions en la pesca i 500 en el turisme, 21 maig de 2013, http://www.elmundo.es/elmundo/2013/05/21/espana/1369143456.html
(3) Agonane, Alianza Mar Blava, Associació de Naturalistes de Girona, Aturem les prospeccions a la costa catalana, Campanya d´Afectades per Repsol – Repsolmata, Club de la Bici Verde, Ecologistes en Acció Catalunya, Ecologistes en Acció País Valenciá, El guincho – Ecologistas en Acción, Federación Ecologista Canaria Ben Magec- Ecologistas en Acción, IAEDEN – Salvem l’Empordà, Projecte NINAM y Sublímits.
(4) Es tracta d’un conjunt de projectes de diferents petrolieres al llarg de tota la costa espanyola, des del golf de Lleó fins a les Illes Canàries, passant pel delta de l’Ebre, el golf de València, el mar d’Alborán, el golf de Cadis o el mar Cantàbric que, de dur-se a terme, constituirien uns punts negres d’abocaments continuats i potencialment catastròfics d’hidrocarburs davant de la costa.
(5) » Responsabilitat civil i règim d’indemnitzacions a Espanya en cas d’abocament des d’una plataforma petrolífera al mar». https://alianzamarblava.org/wp-content/uploads/2013/11/131118_plataformaspetroliferasyresponsabilidadcivil.pdf
(6) La petroliera British Petroleum estavapagant gairebé un milió i mig d’euros al dia per operar amb la plataforma d’exploració Deepwater Horizon al golf de Mèxic el 2010. Una de les causes identificada pels experts de la catàstrofe del vessament de la plataforma de BP al golf de Mèxic va ser precisament la priorització de l’estalvi de costos i temps en les operacions, en detriment de la seguretat.
( 7) Per a ampliar informació : Informe del Comitè MaB Unesco sobre impacte de les prospeccions a Canàries,
http://lanzarotesostenible.com/wp-content/uploads/2013/11/ReportSpainMABoilCanaryproject.pdf
 
Contactes per a la premsa:
Agonane – Sofia Menéndez , 610784097
Aliança Mar Blava – Sara Pizzinato , 652624607 o Carlos Bravo , 626998241
Ateneu de Girona – Enric Cortiñas , 615694999
Aturem els Prospeccions a la costacatalana – Enric Cortiñas , 615694999
Campanya d’ Afectades per Repsol – Repsolmata – Enric Cortiñas , 615694999
Club de la Bici Verda – Nagore Fuldain , 629383060
Ecologistes en Acció – Catalunya – Eloi Nolla , 663855878
Ecologistes en Acció País Valencià – Ernesto Penya , 654535539
El guincho – Ecologistes en Acció – Pedro Hernández , 686522934
Federació Ecologista Canària Ben Magec – Ecologistes en Acció – José de Lleó , 625864353
IAEDEN – Salvem l’ Empordà – Enric Cortiñas , 615694999
Projecte NINAM – Enric Cortiñas , 615694999

Estreno en Menorca del documental

Estamos muy emocionadas de presentaros el estreno del documental en Menorca, el próximo 15 de diciembre, en Ciutadella de Menorca, en los cines Moix Negre,

Nuestro documental, en Onda Cero

Entrevistra a Sara Pizzinato, miembro del secretariado de la Alianza Mar Blava, sobre el estreno este domingo del documental para preservar el mediterráneo. Puedes escuchar

CONVOCATORIA DE PRENSA

24 de noviembre de 2022 LA HISTORIA DE CÓMO CONSIGUIÓ LA PROHIBICIÓN DE LAS PROSPECCIONES PETROLÍFERAS: ALIANZA MAR BLAVA ESTRENA EN IBIZA SU DOCUMENTAL Con

Comparte esta información

WhatsApp
Facebook
Twitter
Mail